Bombes casolanes (no aptes per bombardejar oficines de la Diagonal)

Qui no ha anat mai a una bar de tapes, ha vist les denominades “bombes” i s’ha preguntat: I com s’elaborà aquest bé de Deu? Són una prova que la humanitat ja no pot evolucionar més?
Doncs si voleu fer-les a casa només teniu que seguir els següents passos:

Ingredients: (quantitats segons la gana que tinguis). Carn picada, patates, tomàquet per fregir, julivert, sal, oli i pa ratllat.

El primer de tot és tenir una bona quantitat de carn picada. En aquest cas es va fer servir carn de vedella... picada a mà (era diumenge, y no tenia ni carn picada ni picadora).
Un cop ben picada, es fa el sofregit que servirà de farciment a les nostres bombes. Passem la carn per la paella , hi posem sal i quan estigui una mica feta hi posem el tomàquet i el julivert i ho tapen una estoneta. És opcional posar una mica de Tabasco o qualsevol producte similar per a què les bombes acostumen a picar.
De manera paral·lela posem a bullir patates (pelades). Quan estiguin ben bullides les farem puré amb una forquilla i ho tindrem preparat a un plat
El següent pas és el de confeccionar la nostra bomba de la següent manera: posem al palmell de la mà una catifa de puré de patata (ull a veure si et cremaràs) i a sobre posem un parell de cullerades (de cafè) de sofregit i ho emboliquem amb cura amb la patata que tenim a la mà (si convé podeu afegir una mica més de patata quan tingueu la bola quasi llesta. La cosa es que qeudi ben rodoneta.
Ara hem d’empanar les bombes. Aquí ha dos possibilitats:
Si les fregim: primer les passem per ou i després pel pa ratllat.
Si les fem al forn: No cal el pas de l’ou, les passem directament pel pa ratllat (si no teniu pa ratllat sempre podeu passar pel morter unes torrades ben picades) i amb un pinzell o lo que se’t ocorri les pintem amb oli.
I res, les deixeu en el forn fins que es posin una mica dures o les fregiu fins que quedin ben torradetes i a gaudir d’aquesta meravella de la ciència i la tecnologia.

Acompanyeu-les amb les salses que més us agradin, poseu-les al tupper i a somiar amb una migdiada ... per què a part de les cuines, les empreses no instal·len racons per fer la migdiada????? Per què???

En què somien els tuppers??

CALÇOTADA TUPPERISTA

Aquest post tractarà de com elaborar una autèntica calçotada a casa.

És igual si fa mal temps, és igual si només sou dos, és igual si al vostre poble no us deixen fer foc a cap lloc i és igual si no teniu calers per anar a menjar calçots a un restaurant (que no deixa de ser un menú i ja sabeu el que pensem aquí dels menús). Ens els fem a casa perquè estem entrenats en elaborar diàriament tuppers de qualitat.
El primer és comprar calçots és clar. Aquest cas pràctic s’ha elaborat amb 75 calçots per a dos persones. A aquests calçots se’ls ha d’aplicar un tractament especial:

1- Es netegen de sorra amb aigua a la pica (un a un)
2- Se’ls talla la “cua”, que no es menja (bueno, jo conec a ningú que se la mengi). Això ens permetrà facilitar la seva elaboració al FORN.
3- Els distribuïm a les dos safates que tenen els forns de la següent manera

En aquest cas els calçots no són mol grans, cosa que ens ha facilitat posar-los guapamente a les dos graelles. Aquestes dues graelles les posem al forn de manera simultània (abans haurem deixat uns 5 minuts el forn escalfant-se a to trapo). Quan fiquem els calçots baixem la temperatura del forn una mica (50º aprox).


Els calçots al forn més o menys triguen tres quarts d’hora en fer-se bé. Quan portem més o menys la meitat, posem la graella de baix a dalt i viceversa per a què es facin bé per a tot arreu. Penseu que quan quedin uns 10 minuts haureu de tornar a ficar el forn a tot gas per què es torrin una mica els calçots per fora.

Mentre fem els calçots al forn elaborarem la famosa salsa de calçots (ROMESCO). A continuació podem veure els ingredients que varem fer servir

En una paella comencem a fer el sofregit amb els tomàquets tallats i la meitat dels alls que vulguem tirar a la salsa. Jo acostumo a tirar molt all a tot arreu.

A la vegada que fem el sofregit, posem les dos nyores en un got d’aigua (0,33) i ho posem al microones un minut, com si féssim una infusió de nyores i les deixem reposar.

EN un recipient de turmix posem ametlles (la meitat del paquet... però això va a gustos), l’altre meitat d’alls que ens queda i dos torrades esmicolades (jo no tinc recipient de turmix així que ho faig a una cassola petita) La cosa verda que surt a la paella és una prova pilot " afegir una mica de julivert" ... per veure com quedava.


Quan el sofregit comenci a fer-se, separem el contingut del got de les nyores: L’aigua al recipient del turmix i les nyores a la paella amb el sofregit. En aquest punt, comencem a esmicolar amb una cullera de fusta la nyora a la paella i anem removent el sofregit per a que no s'enganxi.
El sofregit un cop tirem les nyores haurà d’estar uns 20-25 minuts més al foc. Jo el retiro quan he esmicolat bastant les nyores i es comença a enganxar a la paella a piñón.
Quan tinguem el sofregit llest el tirem al recipient del turmix, hi tirem vinagre (generosament), oli, sal i ho batim bé. Ha de quedar més o menys així:

Bueno pos ja ho tenim doncs. Traiem els calçots en paper de diari, posem la salsa a plats plans. Important tenir a la taula un recipient per titar-hi la pell dels calçots.



I aleshores ja podem començar a gaudir dels nostres calçots en captivitat.

PD Si vols, els fiques a tupper i te’ls emportes al curro al dia següent tot tenint en compte els efectes secundaris de la ingesta de calçots.

ELS TUPPERISTES VAN ANAR A SOPAR

Algun dels resultats del sopar s'il·lustren a continuació:

De com fer una amanida a l’estil tupperista sense cuinar res

Si ets d’aquells que dius que no tens temps per preparar-te un tupper per l’endemà.... ara ja no tens excuses. Presentem l’amanida tupperista:

Es tracta de fer-se una amanida “in situ”, per menjar al tupper, amb ingredients que portem de casa. Aquesta amanida la preparem a “l’office” en 5 minuts, no cal cuinar res, ,tindrà un aport complert de nutrients i serà plat únic perquè portarà de tot. Al gràfic següent podeu veure de què es composa aquesta amanida (tres tipus de d’ingredients):

Ingredient 1: LA BASE de l’amanida seran els tomàquets. Els tallarem en bocins ben petits i de manera ràpida. Existeix una tècnica ninja, però això és una altre tema que us explicaré en un altre post.

Ingredient 2: LA CHICHA. Ho sento, jo no sóc vegetarià i a l’amanida hi tiro sempre animals o peixots. Li dóna consistència i evita que a mitja tarda et tornis a morir de gana. Principalment hi tiro peixos de llauna (en escabetx, en oli, en tomàquet, en salsa picant... aquí hi ha tot un univers per descobrir!!!). A més, podreu veure que tots els peixos que s’enumeren al gràfic són els denominats “blaus”, així que us anirà be pel sistema cardiovascular ja que les seves grasses no son saturades i porten omega peich. També hi tiro, de vegades, pernil salat o dolç. Si posem el pernil al micro 10 segons, es socarrimarà una miqueta i donarà un sabor més intens a l’amanida.

Ingredient 3: LESVITAMINES I LA FIBRA. Aquest apartat és el més creatiu. Aquí val tot. Qualsevol vegetal que t’agradi cru o de llauna. Jo he posat els que més he utilitzat al llarg d’aquests anys de consumidor d’amanides llampec, però es pot posar el que vulguis, no només vegetals, també productes làctics com el formatge o fruits secs. Els vegetals i les hortalisses que hi tirarem ens aportaran vitamines per estar guapos i forts i també fibra, amb el que potenciem el nostre hàbit lector d’etiquetes de xampús, sabons etc.

Per últim amanir de manera clàssica o com tu vulguis.

Cal tenir en compte que, en molts casos, el 66% dels ingredients de l’amanida venen en llauna o pot. Amb el que a principis de més fas un acopio d’aquests productes al súper (no es podreixen) per tenir sempre la possibilitat de fer-te una amanida al dia següent, sempre i quan tinguis tomàquets. Pensa en la utilitat que té això si ets un despistat gambitero i el teu cap tendeix al caos.

PD Tinc testimonis que durant 2 anys he menjat una amanida d’aquestes cada dia (bueno, menys quan anàvem al xino)