COLIFLOR OFEGADA

La coliflor no és precisament la verdureta estrella, però les seves propietats són estupendes i cal reivindicar-les. Així, la coliflor és rica en calci, magnesi i potassi i conté vitamines C, A, E i K, a més de tenir propietats anticancerígenes. Com els tupperistes volem fomentar també una alimentació sana i variada, doncs per què no incloure la coliflor de manera puntual a la nostra dieta.

L’illa de Mallorca ha donat una recepta de coliflor que val la pena provar. A més, cal fer-ho ràpid perquè les bones coliflors ja s’acaben. A veure, necessitem:
- 1 coliflor
- Ceba (opcional)
- Cervesa o vi blanc (opcional)
- Panses
- Pinyons
- Bacon, cansalada o sobrassada
- Pebre en gra
- Pebre vermell

El més important d’aquesta recepta és el recipient. ÉS MOLT IMPORTANT CUINAR LA COLIFLOR A UNA PAELLA DE FANG. Dit això, abans de tot, tallem la coliflor i la deixem 5 minutets en aigua amb una mica de vinagre o llimona. Mentrestant, tallem la ceba, encara que afegir ceba és opcional. A continuació, posem una mica d’oli a la paella i posem la ceba i el bacon (jo, per exemple, la faig vegetariana i no li poso res de carn; però hi ha una altra versió que és amb sobrassada). Després afegim la coliflor, el pebre en gra, les panses i els pinyons, i ho movem tot durant un parell de minuts. En aquest moment, jo afegeixo una micona de pebre vermell (però això és invenció pròpia). A continuació, afegim aigua i si es vol una copa de vi blanc o cervesa (això també invenció pròpia), ho tapem i deixem coure a foc lent fins que estigui llest.

Ja està! Ja veureu com us canvia la visió de la coliflor!

Carfoxes al vi blanc

INGREDIENTS:

• Carxofes (que és una verdura d’aquesta temporada)


• Patates


• All (sabeu que ara és l’època de plantar alls?) o ceba (el que vulgueu)


• Llorer


• Pebre en gra


• Sal

Aquesta recepta és súper fàcil, si teniu olla exprés...De fet, hauríem de dedicar un post a l’olla exprés que és una aliada B-À-S-I-C-A pels tupperistes que no tenim temps per cuinar.

Bé, doncs si teniu olla exprés millor i si no, doncs normal. Val, tallem les carxofes, les patates en daus i una mica d’all o bé una ceba en trossets petits (opcional). Posem tot un parell de minutets amb una mica d’oli calent, sal i pebre en gra i remenem. Un cop fet això, afegim el llorer (l’altre dia, mira tu, em van dir que el llorer només té sentit posar-lo quan el menjar que fem té bastant líquid perquè només així el llorer deixa anar el seu sabor) i un got de vi blanc. En el cas de l’olla exprés, doncs es tanca fins que piti; i si no, esperem que les patates siguin toves....i al tupper!

Bon profit!

Com menjar ecològic (Y NO MORIR EN EL INTENTO)

Iniciem aquí un posteuet sobre aquest món desconegut que és el menjar ecològic que encaixa perfectament dins dels nostres tuppers. La cosa és que no només és desconegut, sinó que a més hi ha moooolts prejudicis: que sí és caríssim, que sí és una pijada dels neohippies, que si tal o qual.
Anem a pams. És cert que el menjar ecològic és més car. I que no hauria de ser així, també és ben cert. Però no estaria malament començar a pensar en els processos de venda i distribució dels aliments que arriben a la nostra taula. D’una banda, els productes que comprem a les grans superfícies o fins i tot als mercats són fruit d’una molt llarga cadena d’intermediaris que van encarint el producte quan en realitat el productor l’ha de vendre a preus molt baixos. Això és evident per tothom, no?

D’altra banda, els aliments que comprem així són sotmesos a tractaments industrials o a operacions d’estètica (una mica sospitós que totes les pomes siguin iguals, no?) tant durant la seva gènesi com durant el procés de distribució. Aquests tractaments són en diferent mesura nocius no només per a la nostra salut, sinó també pel medi. No us perdeu aquest vídeo de la gent de “Supermercats no, gràcies”: http://www.youtube.com/watch?v=2ain2oWv0kc

Però a lo que anava, que al final, menjar ecològic és una opció saludable per al nostre cos (i esperit) com per al territori. Entonssses, com fer-ho?

1. Anar a la paradeta ecològica del mercat (jo passo bastant del veritas aquest que és car de la mort)
   Vale, és més car. Això és innegable. Però és possible! Jo, que sóc menys de mileurista (porca misèria!) ho vaig fer. La veritat que al principi, em va costar una mica perquè m’ho muntava fatal. El procés que comença en aquell moment és el de precisament replantajar-te el consum en funció de la teva salut i moneder. Em vaig adonar de que pagar X euros per uns iogurts de la marca Y no valia la pena o que al contrari, gastar-me diners en aliments fets amb amor o en condicions justes em feia més feliç.


2. Fer-te cooperativista: tatxan! Aquesta és l’opció que –al menys jo- m’estimo més.
   I per què? Primer, perquè és molt més barat....mooooooolt més, fins i tot, coses més barates que el rollo convencional. I segon, perquè és una opció que et permet conèixer a la gent que fa ecològic, fer amics i xarxa, muntar-t’ho a la teva manera...I molt més, però el tema coopes en un altre post!