L’altre dia parlàvem amb una clienta de la nostra empresa (una gran senyora). Ens explicava que un grup de treball de l’Ajuntament de Barcelona va organitzar un sopar per celebrar el final del projecte a la Casa Leopoldo (http://www.casaleopoldo.com/intro.htm) un restaurant que podem classificar com de gama alta.
Resulta que la persona que va organitzar el sopar, preveient l’excedent de menjar, va organitzar un sorteig de tuppers entre els assistents. De sobte, ens deia la clienta, van entrar els cambrers amb les safates plenes de tuppers amb les sobres del sopar, amb música de fons a l’estil casament i van procedir a realitzar el sorteig. Més o menys tothom va tornar a casa amb un tupper de regal!
Fantàstica idea varem pensar. Ara bé, tindrem collons (amb mil perdons) els tupperistes usuals de portar un tupper en el pròxim sopar? Nosaltres, personalment, ens faria una mica de vergonya demanar al cambrer que ens ompli el tupper -tot i èsser ferbents defensor@s del tupper i mileuristes en l’abisme- i si a nosaltres ens avergonyeix... que podrien pensar els altres comensals?? Són estranys aquests perjudicis... sobretot si pensem que si bé hem adoptat costums americans, aquest (endur-se les sobres del restaurant a casa) ha passat desapercebut.
Nosaltres com a tupperistes emprenedors hem decidit deslliurar-nos d’aquests perjudicis, i en el pròxim sopar organitzar un sorteig de tuppers “por todo lo alto” i així, en els propers sopars, ja tindrem la porta mig oberta a demanar les sobres als cambrers!
Em de ser pràctics... on s’és vist que un tupperista es talli un pèl a l’hora d’estalviar-se diners i temps en preparar-se el tupper de l’endemà! Fora vergonyes i amunt el tupper digne!
Resulta que la persona que va organitzar el sopar, preveient l’excedent de menjar, va organitzar un sorteig de tuppers entre els assistents. De sobte, ens deia la clienta, van entrar els cambrers amb les safates plenes de tuppers amb les sobres del sopar, amb música de fons a l’estil casament i van procedir a realitzar el sorteig. Més o menys tothom va tornar a casa amb un tupper de regal!
Fantàstica idea varem pensar. Ara bé, tindrem collons (amb mil perdons) els tupperistes usuals de portar un tupper en el pròxim sopar? Nosaltres, personalment, ens faria una mica de vergonya demanar al cambrer que ens ompli el tupper -tot i èsser ferbents defensor@s del tupper i mileuristes en l’abisme- i si a nosaltres ens avergonyeix... que podrien pensar els altres comensals?? Són estranys aquests perjudicis... sobretot si pensem que si bé hem adoptat costums americans, aquest (endur-se les sobres del restaurant a casa) ha passat desapercebut.
Nosaltres com a tupperistes emprenedors hem decidit deslliurar-nos d’aquests perjudicis, i en el pròxim sopar organitzar un sorteig de tuppers “por todo lo alto” i així, en els propers sopars, ja tindrem la porta mig oberta a demanar les sobres als cambrers!
Em de ser pràctics... on s’és vist que un tupperista es talli un pèl a l’hora d’estalviar-se diners i temps en preparar-se el tupper de l’endemà! Fora vergonyes i amunt el tupper digne!
8 comentaris:
Hola estimats!
un company meu, qeu va viure una temporada als Estats Units, me'xplicava al poc d'anar a viure que als restaurants d'allà això ho fan d'ofici: et posen un tupper d'aqeulls d'alumini el que no t'has menjat i et deixen emportar-te l'empolla amb el vi que no t'has vegut.
I insisteixo, ho fan d'ofici: no ho has de demanar...
Per cert, molt interessant la idea del sorteig post sopar!
És que així és com hauria de ser! Que ens passa als catalans?? Tenim vergonya? De què? De no tirar el menjar? Aixó no és motiu de vergonya... és motiu de goig!!!
Creiem que la fórmula sorteig ajuda a alliberar-se de la vergonya!
Totalment d'acord!! Jo ja utilitzo el sistema de demanar que m'envoliquin allò que no m'he menjat, i MAI se m'ha ofès ningú! És més, la majoria de cambrers em recolzen totalment, perquè saben que sinó tot aquell menjar aniria a les escombraries!!! Ara si, els únics retrets que he rebut han sigut d'amics/gues que compartien taula amb mi que em titllaven de hippie-drapaire-sense vergonya!! Amunt el tupper!!
Jo també ho faig sempre i en els restaurants mai m'han dit res, al contrari. I estic fent campanya amb els companys de feina que un dia a la setmana anem a fer ruta gastronòmica pels restaurants del voltant a menjar el menú i ara ja no sóc jo sola! Millor això que llençar el menjar!!!
mmmm! Sabeu què? Que si es pot fer en un restaurant tan "fashion" i que l'acció quedi de "ben enginyosa", deixem-nos de tonteries! Jo ho he pensat més d'una vegada, això d'«hauria d'haver portat el túper!», prò sempre penses què dirien els altres, si ho fessis! Potser que ens deixem a una banda els típics comentaris d'«amb tanta gent que passa gana al món» i coses semblants i actuem una mica més!
Ho tindré en compte per al proper sopar! El túper sempre a la bossa! :D
he guanyat? he guanyat?he guanyat?
jejeje
mari
Estimats, no us faci vergonya, heu pagat el menjar. Jo ho faig, fa un any i mig em van fer la reducció d'estòmac, amb la qual cosa menjo ben poc i sempre hem queda mig plat que no puc menjar-me'l. El metge em va dir que ja m'acostumaria a fer-ho i, si, ho faig, demano que m'ho preparin per endur. Mai he trobat un restaurant on no tinguin res per preparar-m'ho per endur.
Hola!
Jo vaig treballar de cambrera durant molts anys i confirmo el que dieu: als restaurants mai ningú se us ofendrà, ans el contrari, no sabeu el greu que sap llençar el menjar que ha sobrat i la frustració dels cuiners, que es queden amb la sensació que el menjar no ha agradat. Treballava en un restaurant de poble, amb unes racions molt generoses, i no sabeu la de vegades que vaig haver de sortir a demanar si el menjar no els havia agradat i al dir-me que havien quedat molt plens, era jo qui oferia d'embolicar-ho.
Per no parlar del vi que sobra...
Publica un comentari a l'entrada