Ara que és primavera és un bon moment per fugir de l’oficina, alliberar-nos de la llum florescent, aprofitar les primeres jornades asoleiades per posar-nos ben morenos i airejar el cap d’estrès i preocupacions vàries. Us proposem una bona pràctica que varem inventar fa un any: organitzar UN CONCURS DE TUPPERS amb els vostres companys tupperistes de l’oficina (els caps, no seran benvinguts!) al parc/jardí que tingueu més a prop de l’oficina.
Es tracta que organitzant-ho amb antelació, cadascun dels participants porti un o dos tuppers amb la seva especialitat per fer un tast de tuppers: truita de patates, croquetes, amanida, etc.
Un cop tot menjat, es procedirà a les votacions en secret per nomenar el tupperista de l’any (de la vostra oficina). El tupperista de l’any serà el gurú del tupper al llarg d’un any, fins la següent primavera o competició. I tindrà vot de desempat en qualsevol de les discussions que es tinguin a la cuina de l’oficina (el seu regne arriba fins la porta de la cuina).
Les normes del concurs són bastant bàsiques però creiem que sempre es poden completar amb la vostra ajuda:
Un cop tot menjat, es procedirà a les votacions en secret per nomenar el tupperista de l’any (de la vostra oficina). El tupperista de l’any serà el gurú del tupper al llarg d’un any, fins la següent primavera o competició. I tindrà vot de desempat en qualsevol de les discussions que es tinguin a la cuina de l’oficina (el seu regne arriba fins la porta de la cuina).
Les normes del concurs són bastant bàsiques però creiem que sempre es poden completar amb la vostra ajuda:
- El tupper ha de contenir: Coses que es puguin menjar amb els dits i que no necessitin ser escalfades.
- El tupper no pot contenir: menjar fet per la mare o pare, pel Ferran Adrià, per qualsevol altre chef o pel Nostrum.
- Cada persona només tindrà un vot. S’ha de valorar la presentació, sabor, economia, rapidesa i originalitat.
Esperem que us animeu a organitzar els vostres concursos i que ens expliqueu quins han estat els resultats.
Consells pràctics: res d’invitar desastres de la cuina (a la tarda haureu d’anar a treballar i una intoxicació alimentària de la majoria de la plantilla no cola!), que no guanyi el xulo de l’oficina (el seu mandat pot fer-vos treure les ganes de més concursos) i escolliu una plaça que no tingui pugó!
Consells pràctics: res d’invitar desastres de la cuina (a la tarda haureu d’anar a treballar i una intoxicació alimentària de la majoria de la plantilla no cola!), que no guanyi el xulo de l’oficina (el seu mandat pot fer-vos treure les ganes de més concursos) i escolliu una plaça que no tingui pugó!
6 comentaris:
Una altra versió del concurs és fer una competició d'embutits.
La idea bàsica és picar a aquelles persones que viuen a poblacions on els embutits tenen bon nom. En el nostre cas, vam picar Moià contra Vic.
És ben fàcil fer-los caure al parany: només calen dues persones a la conxorxa "Tothom sap que l'Embutit de Moià és més bo que el de Vic" i ja ho tens!!!
Es fa bossa prèvia de calers i els concursans van a comprar l'embutit.
El concurs es celebra en les mateixes condicions que el concurs de tuppers!
Evidentment va guanyar Moià! Tothom sap que els embutits de Moià són més bons que els de Vic, que en realitat és tot Casa Tarradellas!!!
A part de ser de Moià i per tant, sentir-me satisfeta del resultat, l'opinió de tothom va ser unànime, Mireia, o no? Inclús el/la concursant de Vic hi va estar d'acord? Pura curiositat!
Estimada anònima...
Si no recordo malament el de Vic, per dignitat, es va votar a ell mateix! També hi va haver alguns vots nuls (gent covarda que no s'atrevia a posicionar-se!!) però Moià es va endur com 7 vots!
He de dir que el truquillo va ser portar un formatge de Montbru... quan el van provar es va acabar la discussió i tothom es va decantar pels maravellosos embutits moianesos!!
Jui jui jui..així que tot és Casa Tarradellas????Això és com dir que la política de Vic es resumeix amb la PxC, i que tots els vigatans miren “escenas de matrimonio” i al matí escolten la cope....:P!jejeje...
Versió vigatana: Es va utilitzar una arma no reglamentària: El formatge. Però els “comissaris” del concurs no tenien les mans netes(imagineu-los mastegant el formatge moinaès ;P)
Tothom sap que el formatge no és germà del fuet, la llonganissa, el bull, el pernil..
Aviam ara com em trec la imatge de rancorós.....Reconec que la votació va ser unànima, reconec la meva derrota, ja que fins i tot jo vaig votar Moià, el vot que tenia el vaig aconseguir subornant(no recordo si amb la llagrimeta o amb un cafè..).
Pensament en veu alta: “Ostres!Potser he viscut enganyat i Sentfores pertany a Vic perquè va perdre una fuetada contra ell??”
Salut, aigua i fuet!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada