dimecres, 13 de febrer del 2008

Com menjar ecològic (Y NO MORIR EN EL INTENTO)


Iniciem aquí un posteuet sobre aquest món desconegut que és el menjar ecològic que encaixa perfectament dins dels nostres tuppers. La cosa és que no només és desconegut, sinó que a més hi ha moooolts prejudicis: que sí és caríssim, que sí és una pijada dels neohippies, que si tal o qual.
Anem a pams. És cert que el menjar ecològic és més car. I que no hauria de ser així, també és ben cert. Però no estaria malament començar a pensar en els processos de venda i distribució dels aliments que arriben a la nostra taula. D’una banda, els productes que comprem a les grans superfícies o fins i tot als mercats són fruit d’una molt llarga cadena d’intermediaris que van encarint el producte quan en realitat el productor l’ha de vendre a preus molt baixos. Això és evident per tothom, no?

D’altra banda, els aliments que comprem així són sotmesos a tractaments industrials o a operacions d’estètica (una mica sospitós que totes les pomes siguin iguals, no?) tant durant la seva gènesi com durant el procés de distribució. Aquests tractaments són en diferent mesura nocius no només per a la nostra salut, sinó també pel medi. No us perdeu aquest vídeo de la gent de “Supermercats no, gràcies”: http://www.youtube.com/watch?v=2ain2oWv0kc

Però a lo que anava, que al final, menjar ecològic és una opció saludable per al nostre cos (i esperit) com per al territori. Entonssses, com fer-ho?



  1. Anar a la paradeta ecològica del mercat (jo passo bastant del veritas aquest que és car de la mort)
    Vale, és més car. Això és innegable. Però és possible! Jo, que sóc menys de mileurista (porca misèria!) ho vaig fer. La veritat que al principi, em va costar una mica perquè m’ho muntava fatal. El procés que comença en aquell moment és el de precisament replantajar-te el consum en funció de la teva salut i moneder. Em vaig adonar de que pagar X euros per uns iogurts de la marca Y no valia la pena o que al contrari, gastar-me diners en aliments fets amb amor o en condicions justes em feia més feliç.

  2. Fer-te cooperativista: tatxan! Aquesta és l’opció que –al menys jo- m’estimo més.
    I per què? Primer, perquè és molt més barat....mooooooolt més, fins i tot, coses més barates que el rollo convencional. I segon, perquè és una opció que et permet conèixer a la gent que fa ecològic, fer amics i xarxa, muntar-t’ho a la teva manera...I molt més, però el tema coopes en un altre post!

1 comentari:

iondes ha dit...

Totalment d'acord!! Encara que menjar ecològic sigui casi un acte heroic pels mileuristes, si t'organitzes bé (per exemple amb cooperatives!) és aconseguible!! A més, és qüestió de prioritats i de consciència!!
Els productes ecològics són més cars perquè es tracta d'economies de petita escala, i a més utilitzen productes molt més cars. Per exemple, a Les Umbertes (http://www.lesumbertes.com/)de Moià tenen pollastres ecològics que, a part de ser bonissims, no són precisament barats! Però és que el gra que consumeixen aquests pollos és 3 vegades més cars que la porqueria industrial que els hi dónen a l'Àrea de Guisona!!
En fi... com deia aquell "no és qüestió de butxaca petita sinó de consciència gran!"