Primer de tot hem de fer una nota etimològica: hummus és com un paté de cigrons d’origen àrab. Els tupperistes, com que som així de xulos, hem creat algunes variants i per què ens entenguem millor, totes tenen el mateix nom.
En segon lloc, una nota procedimental. Quan parlem de llegums tenim tres opcions per fer-los:
- Comprar-los de pot. És més car però només cal que posis el pot de vidre (sense tap... que ja ens coneixem!!) al micro un parell de minutets i colar-les (aquell líquid que porten és bastant horrorós).
- Bullir-los tu mateix. És més econòmic i quan ja hi tens pràctica el resultat és més bo però també és més elaborat (has de posar els llegums en remull la nit abans i bullir-los amb aigua abundant, a foc baix i amb una fulla de llorer, un raig d’oli i sal)
- Comprar-los bullits a una d’aquelles botigues que venen llegums cuits. No és molt més car que un pot de vidre però heu de trobar temps per anar a la botiga (acostumen a tancar d’hora)
El resultat és si fa no fa igual... vosaltres trieu.
HUMMUS DE CIGRONS (l’original):
Cigrons bullits
Oli
Tahin (una pasta de sèsam que venen a les botigues fashion, naturistes o biològiques)... no us passeu amb la quantitat... més val anar-ne afegint mica en mica!
Suc de llimona
Sal (Consell de la Mari: No posar-hi sal ja que el tahin és molt salat)
Curri o cúrcuma.... el que tingueu a casa
All, si sou valents i treballeu sols.
Tot els ingredients en el miniprimer fins que faci una pasta.
HUMMUS DE MONGETES DEL GANXET.
El mateix però en lloc de cigrons mongetes de ganxet (visca Can Casamada!).
HUMMUS DE ALBERGINIES (mutabbal)
Al mateix però en lloc de mongetes o cigrons, albergínies escalivades (al forn amb un raig d’oli, una hora i una estoneta més a 170º) o a la paella amb oli (poc) tallades a daus. La pell se li ha de treure.
Com que són com patés... has de portar alguna cosa per acompanyar-los.
Alguns exemples: Pit de pollastre tallat a daus amb llimona passat per la paella, pa de pita o acompanyament per marcar-te un punt Ferran Adrià (seràs l'enveja de tota l'oficina):
Ou ferrat però separant la clara del rovell i només fregint la clara (així queda molt cruixent), amb palitos de pa o pa fregit i daus de pernil salat fregits.
6 comentaris:
Jo quan anava l'esola allò que els antics en deiem EGB, recordo nque a clase de naturals ja parlaven de l'humus com la materia putrefacta que hi ha al sól del bosc. Però veient aquestes receptes tan bones... mmmm m'heu fet canviar d'idea.
Ja un plat per la setmana vinent!
UEEEEE he estat la visita num. 1000!!! no doneu un premi o algo? un tuper auoescalfable? un tupper indestructible? un tupper amb mp3? un tupper consola? aaaaaaargh!!!!
Doncs jo en feia una versió de la primera, que em va ensenyar la Superneuetes!, que utilitzaba menys ingredients.
Crec que tan sols utilitzavem (a part dels cigrons) oli, llimona, sal i alls.
Es així? o portava quelcom més?
Estimat Raimon, no cal que et digui que "cada maestrillo tiene su librillo" però tens raó. Abans feiem els hummus de manera més bàsica, tipus pis d'estudiant. Ara ja hem evolucionat. Mira't això i entendras que ha passat: http://es.wikipedia.org/wiki/Hummus
Estimat ex-rinxols de cocacola tens raó: els dos hummus/humus s'assemblen en tres aspectes:
1. Els dos són aliments.
2. Els dos tenen matèria orgànica. En el cas del hummus, la matèria orgànica són els cigrons.
3. Els dos són matèria orgànica descomposta a mode de pasteta.
Estimat tarriñoman, fa temps que ens plantegem organitzar concursos i donar premis. El premi que pensavem és 2 menús de tupper elaborats per les autoproclamades mares superiores del tupper. Encara no els hem organitzats per què tenim petits problemes logístics a resoldre.
Ara bé, la teva idea de regalar tuppers buits és molt bona. L'estudiarem!
Publica un comentari a l'entrada