dijous, 17 de gener de 2008

D'on venim... i on anem!

La Plataforma per la Dignitat del Tupper és un moviment anònim sorgit d'una de les nombroses oficines que poblen la Diagonal de Barcelona. Som de comarques, obligats a desplaçar-nos a la capital per trobar una feina del que hem estudiat, de la generació eternament mileurista i ens veiem obligats a carregar amb el tupper amunt i avall pels múltiples transbordaments TMB. Arribat aquest punt, el tupper s'ha convertit en un model de vida, suposant una extensió més de la dieta Mediterrània! Estem orgullosos de menjar cada dia amb tupper, i no ens fa vergonya mostrar al món el seu contingut!
Un dia de gener un dels nostres membres va sofrir un accident inesperat! El suc dels espinacs que portava al tupper havia traspassat la bossa de plàstic i havia inhabilitat la seva agenda electrònica! Va ser amb aquesta visió (una pantalla tàctil inundada de suc d’espinacs!) que se’ns va acudir fer un blog per donar consells, i unificar bones pràctiques entre la comunitat tupperiana (permeteu-nos aquest anglicisme... carmanyola sona massa farigola!).
En aquest blog hi trobareu, d'una banda receptes per totes les ocasions (bàsics, no tinc temps, és final de mes i la nevera és un desert...), per altra banda propostes, casos d'estudi i articles d'opinió. Finalment, també podreu estar al dia de totes les novetats que sorgeixin dins el mundillo.
Esperem que us apunteu a la Plataforma participant activament en aquest blog, donant la vostra opinió, fent-nos arribar noticies o novetats, o simplement explicant-vos els vostres tuppers!
AMUNT EL TUPPER!!

7 comentaris:

Francesca ha dit...

Permeteu-me felicitar-vos per aquesta iniciativa tant curiosa com necessària.
Realment cal visibilitzar la importància de portar el tupper cada dia, ens ajuda a estalviar o passar el mes, ens ajuda en la nostra salut (Sí a la dieta mediterrànea, No a la fritanga), i ens ajuda en les nostres relacions socials i laborals; que seria de nosaltres sense aquests moments, tots al voltant del tupper explicant històries, receptes, rajant de l'empresa, i tantes i tantes converses, bàsiques per a la salut mental.
Bé, doncs molts ànims i un altre dia us explico el que em va passar a mi amb el tupper anat pel carrer.

P.D.T ha dit...

Esperem que ben aviat ens facis arribar les teves històries. Benvinguda Francesca!

TARRIÑOMAN ha dit...

Yo solo quiero decir que a ver cuando dedicais a un post a la mujer del saco de los tupers. Esa individua microcefálica y cudeira que secuestró a mi amado tuper redondo de la tapa roja.
Tuper redondo de la tapa roja, allá donde estes, quiero que sepas que ningún otro tuper ha sabido contener mejor mis tomates... A TODA CUIDEIRA LE LLEGA SU LABERINTO DEL CHINOTAURO!!!!

moixernona ha dit...

Com a mare d'una tupperista reclamo el reconeixement a la cuina abundosa maternal per tal que els/les fills/es tupperistes trobin amb què omplir els tuppers al final del cap de setmana, cuinat amb tot l'amor i el carinyo del món!!!

TARRIÑOMAN ha dit...

Lo de les mares és veritat. Com a vanguardia del moviment tuperista és la vostra obligació fer alguna cosa al respecte sobre la visió transtornada que les mares tenen de la capacitat estomacal dels seus fills. El meu cas era una cosa bestial. A continuació exposo una teoria al respecte d'aquest fenomen (tupers propers al col·lapse / dosi mortal):

1- La teva mare et posa una quantitat bestial de menjar al tupper.El raonament és el següent "més val que sobri que no que el nen/a pasi gana"
2- Tu no t'ho acabes. Es físicmanet impossible.
3- Aquella mateixa nit la mare et pregunta(amb cara inquisitiva i ulls entornats) T'has menjat tot el tupper?
4- Tu, per no ferir-li els sentiments i perquè realment s'ho ha currat li dius: Si, i estava molt bó.
5- Resultat del procès: Al dia següent obres el tuper i descobreixes que la teva mare ha estat capaç d'encabir més menjar al tuper del que hi havia ahir.
6- Tornem al punt 3 i entrem en bucle.

Jo per intentar parar aquesta dinàmica a vegades li deia que no em fiques tant de menjar, que "em costaba acabar-m'ho" (eufemisme de "gairebé rebento"). Ella, agafava i reduia la dosi, però, a partir d'aquest punt cada dia incrementava la dosi paulatinament fins arribar un altre cop a la dosi "peligo de empacho/mareo"

Tupperistes ha dit...

Bonissim!! Al final tindrem tantes teories que enlloc de fer un Blog haurem d'escriure l'enciclopèdia del tupperista!!!

rosa ha dit...

Hola! Des del programa "Hem de parlar" de Catalunya Ràdio ens agradaria posar-nos en contacte amb vosaltres. Teniu algun telèfon de contacte?

Us deixem un mail:

rbover.h@catradio.cat